Una pica és una unitat de mesura tipogràfica anglosaxona, utilitzada també en bona part de Hispanoamérica. Correspon a 1/92 peus i conseqüentment a 1/12,5 polzades. Hi ha 12 punts en una pica. En Espanya, igual que en altres països de l'Europa continental, ha rebut tradicionalment el nom de cícero.
Al llarg de la història s'han usat tres tipus distints de piques:
La pica francesa de 12 punts Didot, també denominada cícero, amida generalment: 12 x 0,376 = 4,512 mm o unes 00,177 638 polzades.
El sistema nord-americà tradicional usa un punt de 3,1459240943 polzades (1/72,27 polzades). Per tant una pica són 0,66044 polzades (4,2175 mil·límetres).
La pica de computadores es defineix com 1/72 del peu compromís anglosaxó de 1959, és a dir: 4,233 mm o 0,166 polzades.
Aquesta pica @ser<3>/ promoguda pel PostScript d'Atovó i domina actualment tant la indústria d'impressió com les computadores personals.
Cap recalcar que aquestes definicions difereixen de la "pica" de les màquines d'escriure, en les quals significa una grandària de tipus de 10 caràcters per polzada horitzontal.
sábado, 10 de noviembre de 2007
viernes, 9 de noviembre de 2007
Interliniat
L'interlineat determina la distància entre les línies adjacents d'un paràgraf. L'interlineat es pot amidar en píxels o com percentatge de la distància, en punts, que separa dues línies de base consecutives. Per a definir l'interlineat, pot utilitzar l'Inspector de propietats o el teclat.
Opcions d'interlineat en l'Inspector de propietats
Per a definir l'interlineat del text seleccionat en l'Inspector de propietats:
En l'Inspector de propietats, arrossegui el deslitzador emergent Interlineat o introdueixi un valor en el quadre de text. El valor predeterminat és 100%. Per a canviar el tipus d'unitat d'interlineat, trii % o px (píxels) en el menú emergent Unitats d'interlineat. Per a definir l'interlineat del text seleccionat mitjançant el teclat: Mantingui premuda la tecla Control (Windows) o Comando (Macintosh) mentre prem les tecles de fletxa dalt o baix. La tecla de fletxa dalt augmenta l'espai entre les línies, i la de fletxa baix les acosta.
jueves, 8 de noviembre de 2007
Paràgraf
Un paràgraf és una unitat de discurs en text escrit que expressa una idea o un argument o reproduïx les paraules d'un parlant. Està integrada per un conjunt d'oracions que tenen certa unitat temàtica o que, sense tenir-la, s'enuncien juntes. El principi d'un paràgraf s'indica amb el començament d'una nova línia, després d'un punt i a part. Després d'aquest punt, la nova línia pot començar després d'una sagnia (o sagnat) o pot assenyalar-se la separació pel que fa al paràgraf anterior mitjançant un major interlineat. En tipografia i en altres usos el començament d'un paràgraf és indicat amb el símbol ¶ o §.
miércoles, 7 de noviembre de 2007
Espais tipogràfics
ÚS DELS ESPAIS TIPOGRÀFICS
Un tècnic tipogràfic utilitza per a compondre un text un suport guia cridat componedor. Entre paraula i paraula situa un tac de metall, i entre línia i línia, quan vol separar-les, intercala una fina regleta de metall cridada interlínea, la qual utilitza per a donar major llegibilitat a les línies de text. El tècnic es regeix per aquests paràmetres per a ajustar les lletres i assolir una bona unitat de relació entre les paraules.
ESPAIAT ENTRE LLETRA I LLETRA:
una paraula o frase que tingui les lletres poc espaiades dificulta la lectura de les mateixes i per tant no oferixen bona llegibilitat. Igualment, si aquestes estan excessivament espaiades també resulten difícils de llegir. Així mateix, un espaiat mínim i igual entre lletra i lletra, crea en els rètols una desagradable falta d'unitat.
Espaiat Normal
Espaiat Expandit
Espaiat Comprimit
GRANDÀRIA DE LA LLETRA:
les lletres grans són més llegibles que les petites. Una grandària ideal que afavoreix la lectura és la lletra del cos deu o dotze. Les lectures per a nens (llibres de contes i d'ensenyament primari) han de compondre's en cos dotze o catorze.
LONGITUD DE LA LÍNIA:
una línia molt llarga amb lletres petites dificulta la lectura, ja que imprimeix moltes paraules i fa complex el passar d'una línia a una altra. L'ideal en un text de cos deu o dotze, és un mínim de 40 lletres per línia i un màxim de 70, ja que si sobrepassa aquest màxim, la lectura del text pot ser difícil.
ESPAIAT ENTRE LÍNIA I LÍNIA:
mentre més extensa és una línia de text, i més petit el cos de la lletra, més necessari és l'espaiat entre línia i línia, cridat en arts gràfiques Interlineat. Entre els més usuals tenim:
SENZILL
La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
DOBLE La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
1,5 LÍNIES La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
Un tècnic tipogràfic utilitza per a compondre un text un suport guia cridat componedor. Entre paraula i paraula situa un tac de metall, i entre línia i línia, quan vol separar-les, intercala una fina regleta de metall cridada interlínea, la qual utilitza per a donar major llegibilitat a les línies de text. El tècnic es regeix per aquests paràmetres per a ajustar les lletres i assolir una bona unitat de relació entre les paraules.
ESPAIAT ENTRE LLETRA I LLETRA:
una paraula o frase que tingui les lletres poc espaiades dificulta la lectura de les mateixes i per tant no oferixen bona llegibilitat. Igualment, si aquestes estan excessivament espaiades també resulten difícils de llegir. Així mateix, un espaiat mínim i igual entre lletra i lletra, crea en els rètols una desagradable falta d'unitat.
Espaiat Normal
Espaiat Expandit
Espaiat Comprimit
GRANDÀRIA DE LA LLETRA:
les lletres grans són més llegibles que les petites. Una grandària ideal que afavoreix la lectura és la lletra del cos deu o dotze. Les lectures per a nens (llibres de contes i d'ensenyament primari) han de compondre's en cos dotze o catorze.
LONGITUD DE LA LÍNIA:
una línia molt llarga amb lletres petites dificulta la lectura, ja que imprimeix moltes paraules i fa complex el passar d'una línia a una altra. L'ideal en un text de cos deu o dotze, és un mínim de 40 lletres per línia i un màxim de 70, ja que si sobrepassa aquest màxim, la lectura del text pot ser difícil.
ESPAIAT ENTRE LÍNIA I LÍNIA:
mentre més extensa és una línia de text, i més petit el cos de la lletra, més necessari és l'espaiat entre línia i línia, cridat en arts gràfiques Interlineat. Entre els més usuals tenim:
SENZILL
La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
DOBLE La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
1,5 LÍNIES La tipografia és el conjunt de signes i símbols gràfics presents en la pàgina impresa. Aquests signes i símbols reben el nom genèric de Caràcters.
martes, 6 de noviembre de 2007
Correcció ortotipografica
Consisteix en la correcció de forma i estil d'un text.
Vocabulari:
Anacolute
Frases trencades, en les quals la segona part no correspon amb la primera. Pleonasme Redundància, èmfasi. Utilització de paraules innecessàries.
El pleonasme
és la figura oposada a l'el·lipsi.
L'el·lipsi
consisteix a suprimir elements de la frase amb l'objecte de dotar-la de brevetat, èmfasi, poder suggestiu...
Amfibologia
Ambigüitat, doble sentit. Cacofonia Repetició casual de paraules o síl·labes que provoquen un so desagradable.
Impropietat
Ocupació de paraules amb significat distint del que tenen.
Dequeísme
Ús de la preposició "de" davant de "que" inadequadament.
Adequeisme
El contrari a l'anterior, eliminació d'elements d'enllaç necessaris.
Vocabulari:
Anacolute
Frases trencades, en les quals la segona part no correspon amb la primera. Pleonasme Redundància, èmfasi. Utilització de paraules innecessàries.
El pleonasme
és la figura oposada a l'el·lipsi.
L'el·lipsi
consisteix a suprimir elements de la frase amb l'objecte de dotar-la de brevetat, èmfasi, poder suggestiu...
Amfibologia
Ambigüitat, doble sentit. Cacofonia Repetició casual de paraules o síl·labes que provoquen un so desagradable.
Impropietat
Ocupació de paraules amb significat distint del que tenen.
Dequeísme
Ús de la preposició "de" davant de "que" inadequadament.
Adequeisme
El contrari a l'anterior, eliminació d'elements d'enllaç necessaris.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)